dimarts, 23 de febrer del 2010

Rafa Sánchez

Fa uns mesos el meu pare  i  jo vàrem seure per escriure una carta de comiat al meu avi Paco Mariano. Va ser un moment especial, ple de sentiment on ell es va acomiadar del seu pare transmetent tot allò que sentia per compartir-ho amb tots nosaltres.

Nosaltres, la meva família i jo, hem volgut en aquesta nova ocasió realitzar un acte de comiat tal i com a ell li hagués agradat, és a dir, una cerimònia laica, sense església, sense capellans i amb tots nosaltres, la seva família i els seus companys de lluita. En aquests dies durs per tots nosaltres, he estat parlant amb tothom per poder sintetitzar tots els vostres pensaments per poder transmetre el què sentim.

Sempre és difícil acomiadar-se d’una persona i encara més si saps que no tornaràs a veure-la mai més. És quelcom difícil d’acceptar. Però hem de pensar que sempre ens quedarà un bonic record quan pensem amb ell. Realment i encara que sigui dur dir-ho, la mort forma part de  la nostra vida i hauríem de saber acceptar-la de la millor manera possible, però sempre sense deixar de recordar.

Els seus bons consells, la seva força de voluntat, la lluita pels seus ideals polítics, la seva amabilitat, altruisme, senzillesa, el seu humor, la seva intel•ligència…són només exemples de les seves virtuts i han de dibuixar somriures en les nostres cares, perquè així és com ell voldria veure’ns.

El trobem a faltar i el trobarem a faltar durant molt de temps però, hem de prendre exemple, tal i com es pren exemple de les grans persones de la nostra vida, aquelles a les quals admirem i respectem.

Ell ens va ensenyar, tot i les seves circumstàncies de salut, a gaudir del bons moments. Sense cap mena de dubte la millor actitud davant la vida.

No hi ha cap dubte que Rafa Sánchez ha deixat una gran petjada en  tots nosaltres.  I hem de recordar-ho per sempre, com el què ha sigut i serà per sempre: una gran persona i un gran lluitador.

Hem de saber que ha gaudit de cada moment de la vida i la majoría els ha compartit amb la seva amiga, dona i companya, l’Elisa. Dona incansable que ha estat amb ell fns al fnal recolzant-lo i donant-li força.

Amb aquestes línies volem donar les gràcies a totes aquelles persones que van venir a oferir-li un darrer homenatge i dir-vos que ens hem sentit molt recolzats per tots vosaltres.

Des de la família Sánchez I Roselló agraïm de tot cor les mostres d’afecte i simpatia que ens han arribat en aquests dies de comiat.

Gràcies a tots i a totes. Salut!

Aitor Sánchez Rosselló

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

©2009 Embat | by TNB