Anàlisi de la implantació del residu mínim i de la gestió dels residus
El residu mínim és un pas endavant, però les dades de recollida encara estan lluny d’altres poblacions
A començaments de Maig va entrar en vigor el nou contracte de gestió del servei públic de recollida i transport de residus municipals, neteja viària i deixalleria mòbil. Aquest és, segons paraules de diferents regidors en el ple del 10 de Febrer (quan es va aprovar) “un dels contractes més importants del poble en els darrers anys”. De fet, un dels objectius que s’ha marcat com a prioritari l’equip de govern, en especial d’ençà l’entrada del nou alcalde Pep Canals és intentar gestionar de “manera eficaç” els residus de Corbera.
FCC és l’empresa adjudicatària
El contracte va ser adjudicat a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per un termini de 8 anys i amb un valor de 1.286.206,34 Euros. Aquesta multinacional amb diversos sectors (des de la construcció a l’energia) va facturar, només amb la secció de “medi ambient”, 3633,3 milions d’Euros l’any 2008. Tenen litigis laborals varis a diverses poblacions on operen, per les condicions laborals de la seva plantilla i com a empresa aposta decididament per la incineració (veure peça).
Entre les millores que aquest servei incorpora hi ha l’augment de freqüència de recollida de les escombraries, tant al nucli urbà com a les urbanitzacions, la recollida als restaurants dels olis vegetals o la substitució i l’augment de contenidors. Però un dels aspectes més significatius és l’aplicació del residu mínim.
Aquest concepte de recollida selectiva va néixer fa 15 anys com una idea del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i parteix que la gestió dels residus s’ha de fomentar en criteris socials i ecològics. Un dels canvis més visibles de cara la ciutadania és el canvi del contenidor groc (de plàstic) i el de rebuig, pel contenidor gris d’inorgànica.
Una de les principals avantatges d’aquest sistema és una major implicació per part de la ciutadania i una millora en la selecció per part de la planta de triatge. Així doncs, s’evita que la brossa vagi a un abocador o a una incineradora i s’intenta reciclar una part important dels residus.
Actualment a Corbera, tota la fracció orgànica va a parar a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, on s’hi fa compost. L’esporga va a parar o a la planta de compostatge de Castelldefels o a l’Ecoparc 2 situat a Montcada i Reixach. Precisament aquest parc ha rebut moltes crítiques en els darrers anys d’entitats ecologistes i veïnals. En un informe presentat per Compromís per Ripollet l’any 2007, diu que de les 240.000 tones que havia de tractar l’Ecoparc, només en tracta 130.000 i d’aquestes només el 4% es recupera en forma de compost. A més a més alerten que “aquest compost és de tan baixa qualitat que no pot servir ni per l’agricultura ni per la jardineria”.
Finalment, la resta de fraccions van a la planta de triatge de Molins. En aquesta planta se separen els diversos productes que hi ha per després passar-los als recuperadors, que se’ncarreguen de reciclar aquests productes. Finalment la única fracció que va a l’abocador directe és la neteja viària. Des de l’Ajuntament consideren que la implantació d’aquest model “s’ha fet amb una bona campanya informativa que ha arribat a tota la població” i destaquen que hi ha hagut un augment de la sol.licitud per bonificació a la taxa d’escombraries, per utilitzar la deixalleria. Com a nota negativa creuen que “la gent encara no utilitza el contenidor d’esporga com s’hauria de fer.”
La recollida selectiva a Corbera
Tot i aquestes mesures, la recollida selectiva a Corbera està molt per sota dels objectius marcats i d’altres poblacions de la comarca. Segons dades de l’Agència Catalana de Residus, l’any 2008 (les últimes dades publicades), a Corbera s’havien recollit 470,08 tones d’orgànica, 236,21 tones de paper i cartró i 233 tones de vidre, el què representa només el 14,57% de recollida selectiva respecte al total. A més s’ha de tenir en compte que Corbera genera 1,32 quilos de brossa per habitant i per dia, una xifra que està per sota d’altres poblacions dels voltants.
D’altra banda, l’augment de contenidors que han passat els de paper i cartró i vidre de 70 a 115 fan que actualment hi hagi un contenidor d’aquest tipus per cada 117 habitants. Pel què fa a la recuperació dels residus, segons un estudi del CEPA per l’any 2007 a Corbera només es recuperaven el 33% del total de residus (la dada més baixa dels 7 municipis del Baix Llobregat pel qual s’havia fet l’estudi del residu mínim) amb una evolució constant però amb grans diferències entre fraccions. Per exemple, mentre que de l’orgànica es recuperava el 72,1% del total, amb els envasos només era l’11,59% del total.
Finalment en un altre estudi del CEPA de l’any 2004, fet per Corbera per estudiar la implantació del residu mínim, assenyalava les característiques urbanístiques del municipi, en especial la seva dispersió com una difcultat afegida per la gestió de residus, encarint el seu cost.
Xavi Miquel i Pons
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada