Sharkwater: No tornaràs a mirar els taurons de la mateixa manera (sangue sabur)

Sharkwater: No tornaràs a mirar els taurons de la mateixa manera (sangue sabur)

* Director:Rob Steart
* País:Canadá
* Any:2006
* Estrena:12 de desembre 2008
* Duració:1h.29min.
* Títol original:Sharkwater
* Distribuïdora:Notro Films
* Web oficial:www.sharkwater.com

Sharkwater no és un documental més sobre el mar i l’agressió humana d’aquest. Ens obre els ulls a una realitat fora de control, des d’un punt de vista personal, narrat en primera persona de manera que tots ens podem identificar amb el personatge. A part de l’escalfament global i dels milions de tones que cada any van a parar als oceans, les espècies marines estan també amenaçades per màfies que s’enriqueixen gràcies a l’explotació dels recursos naturals fins a la seva extinció.

Sharkwater trenca amb tots els tòpics falsos sobre els taurons.El cine i la televisió han fet molt de mal convertint a una nobles espècie que porta 400 milions d’anys mantenint l’equilibri dels ecosistemes submarins, en el màxim depredador, voraç i menja-humans. Tot i així la pel.lícula ens mostra que “cada any moren més humans aixafats per màquines de refrescs que per atacs de tauró”, però com les imatges manen, sembla que una mossegada de tauró té molt més morbo que un home aixafat.

En aquesta brillant producció, guanyadora de més de 30 premis (alguns dels quals molt prestigiosos), el biòleg, fotògraf, director i protagonista Rob Stewart, s’atreveix a fer un pas més i deixa enrere les tradicionals maneres d’exposar un documental de denúncia. Ell mateix i el seu equip, persegueixen a pirates i governs corruptes i ens mostren la magnitud del problema del finning, navegant per mig món i tot això amb persecucions a punta de pistola i arribant a tenir un judici per intent d’assassinat.

També se’ns introdueix a Paul Watson, capità del vaixell de l’associació Sea Shepherd i a la seva tripulació. Aquesta associació que treballa des de 1977 contra baleners o vaixells il.legals, per protegir l’ecosistema marí. A aquest llop de mar, se’l reconeix per l’acció directa que utilitzen quan la burocràcia no actua com és degut. En la trama, s’introdueixen en la perillosa xarxa d’una de les màfies més poderoses del shark finning, contrabandistes que s’enriqueixen gràcies a l’extirpació de les aletes de tauró i que llencen la resta del cos a la mar, ja que el seu preu és molt reduït. Les aletes s’utilitzen per fer una sopa insípida presa principalment per qüestions de reconeixement social. Un plat d’aquesta sopa a l’Àsia pot costar al voltant de 90 dòlars el plat.

Tot i que aquesta problemàtica ens sembli llunyana, ja que és una tradició asiàtica, és un negoci multimilionari amb el qual occident s’endu part del pastís i concretament, l’estat espanyol és d’on provenen la majoria de les aletes de tauró de la Unió Europea, ja que és el primer exportador europeu i el quart a nivell mundial. Cada any arriben a Hong Kong tres milions de quilos d’aletes, de les quals la majoria procedeixen d’espècies en perill d’extinció, com és el cas del tauró martell i el tauró guineu, afegint-li la baixa taxa de reproducció i la tardana maduresa sexual de les espècies.

Quan països com Anglaterra o França lluiten per erradicar el finning, a l’estat espanyol es concedeixen permisos especials a les flotes pesqueres per l’extracció de les aletes sense cap control, tot i que hi ha lleis que ho prohibeixen explícitament. És un tema, que sense cap mena de dubtes, es necessita estar ben informat i Sharkwater són 89 minuts de crua realitat que fa reflexionar, tan necessari de vegades en els temps que corren.

La pel.lícula la podem trobar doblada al castellà a la seva pàgina web www.skarkwater.com. També podeu visitar la pàgina web de l’associació sea shepherd www.seashepherd.org, que compta amb una pàgina en castellà. I si voleu col.laborar amb la causa podeu fer-ho a nivell local visitant la pàgina de l’associació CRAM www.cram.org, on s’explica les seves missions i objectius. També tenen un hospital i un centre de recuperació d’espècies marines a Premià de Mar, que es pot visitar tant de manera particular com en grups d’adults i escolars.

Mireia Llamas